sergi miquel

ÚLTIMS POSTS

Hockney torna a doblar l’aposta.

Amb aquesta instal·lació suma la seva creació al procés de transformació al que molts museus i institucions culturals estan immersos. [...]
28 setembre, 2023

Eutanasia: libertad y dignidad

A lo largo de los distintos debates, uno se da cuenta de que las posturas contrarias a la ley lo son más por convicciones religiosas o morales que científicas o médicas. [...]
10 desembre, 2020

El debate de la Lomloe, un reto para Catalunya

[...]
20 novembre, 2020

¿Malos tiempos para el progreso?

Prácticamente en todo el mundo, afirma Welzel, la gente es más liberal y más tolerante y en aquellos países donde todavía queda trabajo por hacer las nuevas generaciones se presentan como una esperanza blanca. [...]
15 octubre, 2020

‘El Viaje de Copperpot’ y ‘El Cor de la Ciutat’, o cómo envejecer bien

[...]
17 setembre, 2020

Un virus en la Casa Real

[...]
30 juliol, 2020

Demasiado fuego

Es absurdo convertir en tiranos a los héroes de ayer puesto que gracias al avance de las sociedades nadie supera los juicios morales de la historia. [...]
17 juny, 2020

El camino del centro

[...]
22 maig, 2020

Rescatar consensos

[...]
23 abril, 2020

La vigencia de la empatía

Si algo nos está demostrando esta crisis es que la proximidad entre los profesionales del mundo sanitario y los enfermos es la vigencia de la empatía. [...]
26 març, 2020

Cándido, Norberg y el progreso

Nada se nos puede resistir si lo afrontamos con entusiasmo, datos y optimismo. [...]
25 febrer, 2020

Una oportunidad para Barcelona

En una ciudad como Barcelona donde, según cifras del mismo ayuntamiento, tres de cada cuatro visitantes de los museos de la ciudad son de fuera de Catalunya, la mejora de la oferta con la incorporación del museo Hermitage puede mejorar el tejido cultural existente. [...]

El partido que esperamos

[...]
19 desembre, 2019

Sólo España

Sin lugar a dudas, por su dogmatismo Vox convierte la política en algo peor, ya no se contempla el debate con el diferente puesto que no se tolera al diferente. [...]
11 novembre, 2019

Elogio a la tolerancia

[...]
28 octubre, 2019

¿Todo es culpa nuestra?

Aquellos que tenemos responsabilidades políticas las debemos atender, pero debemos ser honestos y reconocer que en este mundo de valores líquidos que cambia a un ritmo inalcanzable para la mayoría de administraciones la responsabilidad no puede recaer sólo sobre gobiernos [...]
19 setembre, 2019

La ‘estrategia Taschen’

Nunca es tarde pero me temo que la gente con la que comparto espacio político tendremos sólo alguna oportunidad más para acertar. Tendremos que ser talentosos y valientes para tomar decisiones, como lo fueron los editores de Taschen, para poder volver a ser lo que éramos. [...]
28 agost, 2019

El no a tot i la voluntat santa

Arribats a aquest punt se’m fa inevitable preguntar si no és contradictori defensar la independència de Catalunya com a instrument per viure millor i empetitir durant el camí les oportunitats dels nostres veïns, pensin com pensin. [...]
5 desembre, 2018

El precinte com a símptoma

Els ministeris es troben immersos en un procés creatiu per idear una nova fórmula que impedeixi que els catalans celebrem el referèndum o referèndum. El 9N el van preveure com una costellada de barri i, malgrat és cert que no tenia validesa jurídica, la realitat els va [...]
3 febrer, 2017

Una base on construir

Les coses noves i les primeres vegades sempre fan respecte. I és normal i està bé que sigui així. Quan a més decideixes fer grans coses tot plegat es fa encara més complicat. La gent del Partit Demòcrata Europeu Català hem decidit reformular l'espai polític central, d'un [...]
7 octubre, 2016

El segon Salem

Aquests dies s'ha estrenat a Catalunya la darrera obra dirigida per David Yates, Fantastic Beasts and Where to Find Them (Bèsties fantàstiques i on trobar-les). Més enllà de l'entramat principal (i sense voler fer més spoilers dels necessaris) s'hi amaga una lluita entre [...]
22 setembre, 2016

SOBRE MI

Aquí va el destacat. LES COSES NOVES I LES PRIMERES VEGADES SEMPRE FAN RESPECTE. I ÉS NORMAL I ESTÀ BÉ QUE SIGUI AIXÍ.

Aquí va el text. Les coses noves i les primeres vegades sempre fan respecte. I és normal i està bé que sigui així. Quan a més decideixes fer grans coses tot plegat es fa encara més complicat. La gent del Partit Demòcrata Europeu Català hem decidit reformular l’espai polític central, d’un estat català que està a punt d’arribar, en una Europa que no acaba de saber cap a on va, en un món on tot ens canvia massa ràpid. I tot això no és poc. És molt. I fer-ho no és fàcil però vam decidir que ho volíem fer, sobretot, per una ferma convicció de què hi ha possibilitats reals de construir alguna cosa millor i vam considerar que intentar-ho valia la pena. Això val la pena no oblidar-ho: Hi ha possibilitats reals de construir projectes.

XARXES